Preneu la música d'altres reis com a senyal de bona voluntat:
Kings of Convenience - Cayman Islands
http://youtube.com/watch?v=yCgRk2HDyW8
"If only they could see, if only they had been here
they would understand, how someone could have chosen
to go the length I've gone, to spend just one day riding
holding on to you, I never thought it would be this clear"
Fa molt anys que algú em va fer saber que no èreu més que un mite. Llavors vaig començar a gaudir del plaer maliciós de regirar la casa fins descobrir els regals abans de data, amagar les emprentes furtives i fingir sorpresa en el moment final de rebre’ls.
Coneixement, curiositat irrefrenable, afany de rebelia, conviure amb el secret, i mirar de contentar als altres en allò que penso s’espera de mi. Tot sense perdre el sentit de meravella, de fantasia dins la realitat. Si busco les implicacions psicologiques d’aquesta anècdota, gairebé hi veig reflexada la meva vida.
Però enguany no ha estat pas com els altres. No és que pugui dir que he estat una persona millor, potser he fet més mal i tot, però per un cop no només he fet propòsit de canvi, si no que l’he dut a terme. I la màgia ha tingut molt a veure. Sobretot l’assumpció d’un realisme màgic més madur (per mi existeix quelcom semblant), que m’ha descobert la manera de tenir els peus a terra sense deixar de tenir el cap als núvols, que és on pertanyen els meus pensaments.
Penso que he trobat la manera de no deslligar-me d’aquest món fantàstic que forma part del meu ésser (i tant de patiment ha generat en confrontar-lo estúpidament amb la meva realitat), fent-lo veritable partícep del meu dia a dia. Deixar de malbaratar forces imaginant alternatives ilusòries i fer dels somnis el motor d’una vida més intensa.
I aquesta és la proposta en ferm, on ho aposto tot. Jo faig honor a la meva paraula (“practice what you preach”) i a canvi permeteu que torni a creure que podeu concedir allò que us demani aquest cop:
Vull viure en pau i amb amor. Vull viure amb objectius, fites que poden variar al llarg dels anys, però que sempre han de ser presents per no deixar-me perdre en el dubte improductiu i paralitzant. Vull descobrir cada dia la passió a casa, que mai abandoni els meus ulls ni les meves accions. Vull ser comprès i recolzat encara que no sempre pugui ser entès. Vull ser mimat. Vull ser estimulat a canviar quan en comptes de calor i felicitat produeixi fredor i desesperança. Vull experimentar emocions que em facin sentir quant val la pena cada minut viscut. Vull estar satisfet amb el que faig i soc.
Preneu-vos el temps que creieu necessari, el que vull ho penso seguir desitjant la resta de la meva vida i per fi crec entendre l’energia i el cor que calen per fer corpòrea la màgia.
Que tingueu un bon viatge (i compreu molt a la tenda dels meus pares jejeje)
P.D.: Vosaltres sabeu perquè aquest any us escric en català! ;-)
