La libertad es apresada por los costados en la vuelta a la línea recta, insulsa e insatisfactoria de la rutina. Más sólo me reafirma en la necesidad de cambio, estimulado por el horizonte que se abre ante mí. Nebuloso y luminoso...
Mientras, no dejo de pensar si en algún punto se unirán nuestras líneas paralelas.
http://www.youtube.com/watch?v=KgoXnvl7EDQ
2 comentarios:
a aquest blog hi bessa l'amor per tots costats. com d'un got. i he de confessar que és una alegria. això de l'amor és un desequilibri d'extrems, a aquestes alçades, tots ho sabem.
és veritat, tot s'equilibra. el cosmos tendeix a l'equilibri. i vosaltres en teniu tan, d'amor, que per compensar, alguns ens n'hem hagut de quedar sense (però bé, la sandra i jo no ens queixem, algú es deu haver quedat sense gin tonics, perquè el que és nosaltres, hem estat nedant dins d'un cubata força temps...).
no us vull posar pressió, però teniu la responsabilitat de cuidar-vos i fer-vos brillar. i no us preocupeu ni per la sandra ni per mi, que nosaltres, de mentres, seguirem nedant.
xavi
Joder! estás hecho un artista.. .estaba mirando el blog de Thais y me encontrado con el tuyo... Tenemos que quedar. Argentina es INCREIBLE. Te llamo un día de estos.
Clara
Publicar un comentario